dijous, 18 de setembre del 2008

ouch...

ho sé, he trigat uns dies a postejar la clàssica referència "institucional" (que diu l'amic eloid'altauflla) de la diada de festa major...

la veritat és que el matí del 14/S es presentava amb bones perspectives, per l'ànim col·lectiu (macroesmorzar inclòs), per la qualitat dels assaigs i per la progressió de la feina... i les impressions inicials ho corroboraven...

la veritat és que les sensacions tot descarregant el 2d8f eren immillorables... la colla tornava a notar en clarament positiu el fet d'actuar de nou en plaça pròpia i amb el màxim compromís...

i en segona ronda (després de l'èxit de la colla jove) ens enfrontàvem al 3d9f, es ben poc comprensible la seqüència viscuda en aquells 15-20 minuts... vam utilitzar els tres peus, amb imatges estranyes a dalt del folre, amb problemes ambigus en el nucli dur, molt males vibracions... a la tercera va anar amunt sense massa convenciment, intent desmuntat amb l'entrada de sisens, obert i lleig... res a veure amb els assaigs... motius? nervis? pressió? incapacitats diverses?... no sé si és el lloc ni el moment... jo no hi entro...

i a la repetició, primer peu, convicció i amunt... un tronc ben estable, si veieu imatges o vídeos diversos, convindreu que s'assembla (o millora) les percepcions del passat sant magí 08... però - i imagino que en les alçades de setmana que ens trobem no sorprenc a ningú- això ara importa més aviat poc...

com no m'importa massa que els dosos es col·loquessin i s'estesin a dalt uns 40 -llarguíssims- segons abans de l'aleta... i com no sé (ni sé ni vull arribar a saber) si en el moment de trencar-se el castell els peuets drets de la carla i la malen van arribar a tocar-se...

la caiguda va ser terrible, una de les pitjors que ha viscut la colla, l'acotxadora s'esmuny, l'anxaneta hi va al darrere, estiren als dosos, i pis a pis el tresdenou es va esfondrant... les petites s'enduen la pitjor part... moments molt durs per a tots...

a partir d'aquí, el color de la diada canvia cap a una tonalitat més grisa... la tècnica veu molt clar que no podem optar al 4d8 previst i valorant el feedback de la colla, es decideix no rebaixar el nivell i no provar més castells... discutible? suposo... tantes opinions com camises...


i més o menos ja ho tindríem (m'ha costat força escriure, ho confesso)...

entenc que l'important ara és que tothom es recuperi completament i puguem tornar a centrar-nos en les nostres respectives normalitats... m'ha agradat la reacció del gruix de la colla (en el post anterior hi trobareu alguns bonics exemples en forma de comentari, zenkiu henrik!), dimarts vam fer una bona passeta endavant, les notícies que van arribant són molt bones, espero que demà TOTS fem una demostració ben xuli al local... ànimus!

5 comentaris:

MIA ha dit...

Estic segur que tot anirà bé i que la feina que heu fet tot l'any tindrà la seva recompensa...
No decaigueu! Ànims!
Salut i castells!

Anònim ha dit...

Jo mateix pensava una cosa dimarts i avui divendres penso que tenim capacitat de fer una actuació normal sense descartar cap castell (evidentment el 3d9f i el 5d8 sí.
A vegades les persones fem una muntanya més gran de la que és, i treient la Carla (un petó carinyo!) la colla està relativament intacta ... no rebaixem pretensions des d'un pensament determinat per un fatal accident, siguem objectius, la colla s'ho val, Santa Tecla s'ho val!


joan

MIA ha dit...

Ànims!! No descarteu res de res, el millor regal que podeu fer és no rebaixar el llistó i regalar-li els millors castells que pogueu a la Carla (encara q no ho sé del cert, entenc q s'ha fet mal). Són moments complicats, però ara és el moment de no defallir, de fer sortir tota la il·lusió i les ganes de fer castells que porteu dins! Molta sort Xiquets!
Salut!

Anònim ha dit...

Lo del dia 14 va ser una cosa inesperada i en aquell moment un cop dur. No vaig poder vindre a l'assaig de diamrts per qüestions d'estudi però em vaig mantenir informada i sembla que les expectatives 3 de 9 i 5 de 8 es manetenen, molt bé xiquets! Amunt!!!

Laura

Anònim ha dit...

La millor manera que podem tenir , nosaltres matalassers, de demostrar la nostra força es no defallir en cap assaig i anar a plaça amb la cara ben alta, demostrant que tot i les adversitats, som una gran colla i amb ganes de continuar sent-ho.
La nostra força és la colla i el convenciment en la feina ben feta, no s'ha d'afluixar mai, som matalassers, per tant ho lluitarem tot; per tot; per tots.
Salut
Manel